 |
| Els picaflors argentins en ple vol |
Ja fa unes setmanes que vaig poder parlar amb un familiar molt llunyà en la meva genealogia que viu a l’Argentina i que no en sabia res del nostre parentiu i dels seus avantpassats catalans. Desprès d’explicar-li la nostra procedència comuna varem comentar les aficions de cadascun. El meu familiar argentí es dedica a l’observació i cura d’una classe d’animals vertebrats, bípedes, de sang calenta i que ponen ous, batejats en aquell país, amb l’apropiat nom de picaflors. Es tracta d’uns ocells de la família dels troquílids, originaris exclusivament d’Amèrica i que reben el nom oficial de colibrins. El colibrí és un animal petit que vola amb molta rapidesa i agilitat i a més de poder mantenir-se immòbil en l’aire, poden desplaçar-se verticalment, cap al costat i inclús cap a darrera. L’argentí de sang catalana, va atraure cap al seu jardí un grup de colibrins i els hi proporciona un hàbitat segur i còmode. Niden prop de la seva font d’alimentació, a base d’aigua barrejada amb sucre blanc granulat, a fi de simular la seva alimentació natural a base del nèctar de les flors. L’apassionat familiar llunyà va donar-me tota mena d’explicacions i detalls sobre aquests ocells de bec prim i molt llarg i que en el seu jardí no solament s’alimenten en els menjadors artificials si no que hi plantes de floració en diferents èpoques de l’any, a fi de proporcionar nèctar durant una bona temporada.
 |
| El sistema de les tres galàxies en interacció anomenat "l'Ocell" |
La narració de la vida d’aquests ocells va estimular-me les neurones i en va venir al cap la imatge d’un xoc galàctic en la constel·lació de Sagitari anomenat “l’Ocell” perquè des del nostre planeta s’assembla a un colibrí amb les ales desplegades i immòbil en mig del cosmos. “L’Ocell” còsmic és el resultat del xoc de tres galàxies en interacció, dues d’elles espirals de gran massa i la tercera irregular de mida més petita. En l’espectacular imatge del “Very Large Telescopi” de la l’Organització Europea per a la Investigació Astronòmica en l’Hemisfèri Austral (ESO), en Paranal (Xile), el “cap” de “l’Ocell” és la tercera galàxia irregular, essent les altres dues espirals, el seu “cos”, “ales” i “cua”. Els punts grogosos envoltats en color taronja, són els nuclis, molt visibles, d’aquestes tres galàxies que formen un immens colibrí, a 650 milions d’anys-llum de nosaltres. Si analitzem aquesta distància en adonarem que la llum que ara ens permet veure una d’aquestes galàxies, va sortir d’allà quan en la Terra únicament hi havia un continent anomenat Pangea, format per la unió de tots els continents actuals i que més tard foren separats pel moviment de les plaques tectòniques. La vida en la Terra feia la primera prova de supervivència amb els animals pluricel·lulars que poblaven els oceans i més endavant els continents.
“L’Ocell còsmic” pertany a la prestigiosa família de galàxies brillants, amb una lluminositat propera a cent mil milions de vegades la del Sol i en el seu “cap” s’estan formant estrelles a una velocitat de gairebé 200 masses solars per any, m’entres les altres dues galàxies estan en un estat molt més assossegat de la seva història estel·lar, motivada per la interacció galàctica.
La propera vegada que parli amb el meu parent argentí, li proposaré que posi en un gran quadre les dues imatges d’ocells. La primera la d’un picaflor de 10 cm. de llargària, allissonat a volar i menjar en el seu jardí i junt a l’anterior la del gran colibrí espacial, amb una extensió entre ala i ala equivalent a la mida de la nostra Via Làctia. Bons cels.
Autor: Tot Astronomia
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario